Vés al contingut

Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/127

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Y, d'anyoransa en la pena,
per l'arena
aniré vora la mar,
mirant si en ses ones braves
puch tes blaves
corrents manses ovirar.

Y rès fa que barrejades
tes onades
ab les més pures del món
siguessin: ma fantasía
tost veuría
aquelles que teves son.

Puix, que pera més bellesa,
tens impresa
demunt ton crespat raudal,
l'ignota taquigrafía
ab que escriu l'astre del día
los fets de Lleyda immortal.

1878.