Sempre esmaltat ab flors d'olor suavíssim
y de branques voltat sempre frondoses,
a la riquesa igual qu'a la indigencia
a tothom brinda regalada sombra.
Desde'l peu d'exa soca milenaria,
d'estols creuats milicies numeroses
partexen per portar a remots climes
la eterna lley de gracia salvadora.
Mes ¿com aytals creuats per ses empreses
dels arsenals guerrers ni un enginy portan?
¿hont son los marcials fers aparatos
de les funestes armes destructores?
¿Llurs braus poltres hont son? ¿quínes divises
ni ab quíns arreus vistosos ells s'adornan?
¿de quíns instruments bèlichs l'armonía
los guiarà al combat y a la victoria?
Oh, nó, nó; rès d'axò, rès necessita
la host de pau que lley d'amor aporta;
per ben lluytar, la Caritat cristiana,
cap més arma li cal qu'una creu sola.
Y ab exa insignia misteriosa, alcansa
lo pobre cor humà tan rara forsa,
que l'esperit més dols, modest y dèbil
en heroych, en invicte se transforma.
Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/139
Aquesta pàgina ha estat validada.
141
poesíes
