Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Camperols, ¿a la creu santa
per què olvidada dexau?
a la que de ditxa tanta
vos omplí, ¿sobre sa planta
per què novament no alsau?

¿Ahont existeix memoria
de ningun brau campeó
que per la pols y l'escoria
de sa noblesa y sa gloria
arrossegàs lo penó?

La creu, es immortal signe
de gloria y fraternitat;
y qui l'insulta no es digne
de tenir lo nom insigne
de cristià, ni d'home honrat.

Sens la fè que d'ella emana,
tot trist y desunit es,
lo món es llacuna insana
y la societat humana
llot corromput y no més.

En và certs malvats trencaren
eix símbol de pau y amor
que vostres pares honraren,
y hont les mares us donaren
la dolsa sanch del seu cor;