Vés al contingut

Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que, de ses pedres sortida
la veu d'ignocencia y pan
qu'als dos pobles dava vida,
encara benigna crida
qu'units a son peu tornau.

Y entre la bardissa seca
permaneix son pal alsat,
com un bras sense munyeca
qu'un mort de la fossa axeca
senyalant l'eternitat.

1860