Per qu'es lo nom d'una virtut que mora
en los cors d'instint noble y generós,
y quan d'ells s'ensenyora
l'ànima no atresora
un sentiment més pur ni més hermós.
Per axò tant me plau la dolsa influencia
d'exa poch exercida gran virtut,
que, sens cap resistencia,
perdría l'existencia
ans d'afrontarme ab negra ingratitut.
Puix qui l'impuls d'eix sant afecte ignora
té l'esperit malalt, lo cor gelat;
lo qui afectuós no adora
la mà benefactora
qu'un jorn l'afavorí…, es un malvat.
Y no obstant, dos preceptes sens temensa
l'orgull humà s'oblida de cumplir:
lo perdonar la ofensa
y ab justa recompensa
los benfets y serveys sebre agrahir.
La gratitut es vincle fort que lliga
ahont se vulla ab nus estret los cors
y que a l'ànima obliga
a ser lleyal amiga
fins dels més grans obgectes de rencors.
Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/151
Aquesta pàgina ha estat revisada.
