Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Escoltàu ma veu senzilla
ab la millor voluntat,
que mon pur intent us parla
per los anys autorisat.

Y puix lo peregrinatge
de la vida tots junts fem,
durant lo camí ajudèmnos
si bon port trobar volem.

Seguím units y animosos
sens girar lo cap detràs,
llansant tots los instints díscols
com un pesat embaràs.

No'ns desunesca l'enveja;
qu'en la farsa d'aquest món
lo galan y lo comparsa
devant de Deu iguals son.

Si'l poder y la riquesa
passant per nostre camí
ab ròssech fastuós empolsan
nostre hàbit de peregrí,

al través de la polsina
que los dèbils ulls fereix
sapiguem veure les penes
que'ls vels del orgull cobreix.