Vés al contingut

Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡Quàntes miseries s ocultan
entre aquells vestits brodats!
No volguem cambiar les nostres
per les llurs felicitats.

Oh, nó! ni cregueu felissos
a tots quants molt alts veyeu.
¿En lo cim del alt Calvari,
no hi hà de Jesús la creu?

Y les dels richs son fexugues,
més que les nostres, molt més;
tot lo que llurs tresors pesen
té llur creu de fexuch pes.

Si per llur oci y regalo
sentiu enveja, feu tòrt;
vostre treball dona vida,
y llur vagancia, la mort.

No hi hà ditxa ni riquesa,
gent del camp, en veritat,
com gosar de l'existencia
ab la vostra llibertat.

¡Quànt més felís un rey fora
si vostre tresor tingués!
¿Richs de salut y alegría
no sou? Donchs, ¿què voleu més?