Aquesta pàgina ha estat revisada.
Allí, derrera'ls domassos
qu'ombrejan los finestrals,
anyoro la fresca sombra
de nostres rústechs parrals,
y les pures esmeraldes
qu'al meu hort donan verdor,
mos fruyters plens de topacis
ò carregats de fruyts d'or,
y a mos infantons qu'assaltan
los xamosos tarongers,
ò jugan demunt la jonsa
ab rubins dels cirerers.
Dins de la presó daurada
que té al rich engaviat,
no puch veure quan desplega
ses ales la tempestat,
ni quan arrastran les boyres
llurs vels per dalt dels turons,
ni quan la gebra abrillanta
los caps dels naxents brotons,
ni del mar la remor sento,
ni del vent sento'l bufets...
¡Ay! jo'm moro d'anyoransa
dintre d'aquelles parets.
