Ell fou lo nort dels màrtirs animosos,
y dels estols piadosos del creuats,
y dels nobles apòstols generosos
qu'en paissos incults obren, ansiosos,
evangèliques fonts de veritats;
y dels varons de pau que un jorn portaren
a realmes infaels rescats d'amor,
y quan tresors per los rescats faltaren
sa llibertat per los esclaus donaren,
acceptant dels suplicis los rigors;
y d'exa dòna en àngel convertida
que, acudint als suspirs del dolor greu,
en tots los llochs d'horror penetra ardida
pera guarir les penes de la vida
ab saba y flors del arbre de la creu;
de la de caritat forta amassona,
que los camps de batalla ensangrentats
va recorrent sens elm y sens ascona,
y del martiri alcansa la corona
remediant los estragos dels combats.
Honor als hèroes de la fè cristiana!
Ja may ningú com ells ha combatut
lluytant en pro de la ventura humana;
mes ¿qui'ls dona exa forsa soberana
que tants poders atlètichs ha vensut?
Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/45
Aquesta pàgina ha estat revisada.
