Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/46

Ta lley, Deu-Redemptor, ta lley de gracia
que fa abaxar de la superbia'l cap,
enalteix l'humiltat, confon l'audacia,
y commou ab l'ardor de sa eficacia
al qui dubta, ò no creu, ò trist no sab.

Oh tu, d'amor inextinguible pira
que com cruxeix y fon al gel lo sol,
 ab sols una guspira,
la terra fondre pots de pol a pol;

permèt, Senyor, qu'ab l'incenser que fuma
perfums de fè t'envíe lo cor meu,
 mes purs que'ls flochs d'escuma
que alsan los mars lloante ab ronca veu.

Jo vull, Senyor, guardar tes llums radioses
com mantingueren viu lo llum sacrat,
 aguardant amoroses
les set verges prudents a son amat.

Ja may los dubtes que la fè oscurexen
cautivarán ma ditxa y ma rahó;
 may los vels que cubrexen
ton altar sacrosant, alsaré jo...

Jo! ¿què so jo? so la bambolla vana
qu'en tèrbol xaragall la pluja alsà,
 y naix y puja ufana
y una dèbil ventada la desfà.