Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y mentres d'aqueix modo
m'encisava, fillets,
escalfant carinyosa
ab ses mans mos ditets,
y mon front ab sos llavis,
y mon pit contra'l seu,
lo modo m'ensenyava
de benehir a Deu.
¡Oh vespres d'ignocencia!
¿còm tan prest heu fugit?
Vostra memoria encara
omple de goig mon pit!
¡Avia meva estimada!
¡Mon conort, mon estel,
premi trobi en la gloria
lo vostre amorós zel!
En una d'exes vetlles
qu'ab afany previsor
de ses pures doctrines
me donà lo tresor,
d'una flor misteriosa
tals coses referí,
que vull, fills, repetirvos;
escoltèu; digué axí:
