Aquesta pàgina ha estat revisada.
— Detrás d'aqueix espay blau
qu'anomenam firmament,
ahont té l'Omnipotent
lo seu lluminós palau,
campeja una rara flor
olorosa, tendra y pura,
de virginal hermosura,
d'indefinible color,
may la mustiga l'oratge
ni lo sol que la ilumina;
gotes de gracia divina
refrescan son vert fullatge.
Los àngels tenen per gales
adornarse ab ses poncelles,
y ab la pura essencia d'elles
perfumar ses blanques ales.
A voltes, riques llevors,
per los sants esprits mogudes,
devallan del cel caygudes
sobre'l món, vall de dolors.
Mes tocan en pedregal,
ò en corrompuda fanguera,
ò en terra que degenera
llur origen celestial.
