Aquesta pàgina ha estat revisada.
Si per cas ne grilla alguna
dins fresca ubaga florida
y allí la saba de vida
brota al raig d'amiga lluna,
troba com vehins fatals
les rasposes cabelleres
dels ars, de les romagueres,
y feridors penicals,
que, apenes del vent les ones
los brots de la planta gronxan,
ab ses espines ja tronxan
les poncelletes rodones.
Y una tras l'altra, al embat
de les punxades danyines,
cauen les fulles divines
de llur tronch mitx destrossat.
Sola y sens forsa l'arrel
dintre la terra's podreix;
la planta… la flor pereix…
mes l'essencia torna al cel.
Si lo nom no has conegut
de flor que tant enamora,
sàpigaho, filia, en bonhonra:
exa flor es… la Virtut.
