Aquesta pàgina ha estat revisada.
55
poesíes
Y llur grana celestial
si arrela en ànima pura,
dona en brot de més frescura
lo fruyt del amor filial…
Quan en la terra un fill bo
als pares humil serveix,
en la planta del cel creix
un nou y esplendent botó.
Mes si algun, com monstre ingrat,
no aten al qui dèu la vida,
la flor queda esmortuhida
com herba seca del prat.
Quan al bon fill adormeix
lo postrer repòs dels sants,
grupo d'esperits brillants
del empiri descendeix,
y volant per son entorn
ab rams de la flor sagrada,
pujan al cel coronada
l'ànima que surt del món.
¡Neteta meva amorosa!
Tu tens, filla, un pare amat;
guànya de la eternitat
exa corona preciosa.
