Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/58

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

No dorm lo sacerdoci
que, del humà be en pró,
fins a la mort se llansa
ab santa abnegació.

¿Ohiu de cercans passos
rumor apressurat?
¿sentiu eix sò metálich
vibrant y acompassat?

¿Sentiu eix cántich grave
qu'avansa pressurós?
tot la presencia anuncia
de Deu tot poderós.

Lo cant més prop ressona;
lo sò vibrant segueix;
lo Sagrament Santissim
devant nostre apareix.

¡Glorificat ne sía
aqueix diví Senyor
que ve, dels seus ministres
mitx ocult sobre'l cor!

Nostres alberchs obrímli;
llensèm flors a son pas;
iluminèm sa ruta
ab nostra fè veràs.