Aquesta pàgina ha estat revisada.
Mes, com la negra culpa
tan a obscures nos té,
suplèscan llums terrenes
les flames de la fé.
Van per tot lloch seguintlo
com un cel estrellat
l'exhauste llum del pobre,
los blandons del magnat.
Aquí està... prosternèmnos,
los ulls impurs tanquèm;
no alsèm la vista a l'Arca,
per que cegar podem.
Puix quan Deu de sa gloria
los raigs vol ocultar,
ni lo vel que'ls circunda
som dignes de mirar.
¡Senyor! ¡Senyor! ja sento
lo vostre influx… Paràu.
Mon cor humil vos crida;
¿per què no l'escoltau?
¿Ahont anau, Senyor, vos qu'en la gloria
un imperi teniu sense confins,
y lo poder de vostra pura essencia
adoran extasiats los serafins?
