Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/60

Vos que donau al huracà la forsa,
y en un carro de foch arrebatat
recorreu los espays y obriu los núvols!
qu'entranyan rugidora tempestat!

Immortal Rey del cel, Sol de grandesa,
de la humana maldat reparador,
¿los vostres dons de gracia salvadora
a quí portau tan humilment, Senyor?

¿Ahont anau, oh Magestat suprema,
que, obrintse los portals a vostre pas
de tants alberchs y tants palaus magnífichs
qu'us brindan ab amor, no hi entrau pas?

Al sentirvos los fiels, per honorarvos
iluminan los llochs per hont passau
ab llums que brillan en la nit obscura
com los ulls dels serpents sortint del cau.

Tots los punts militars us glorifican,
honors prestantvos com a Rey dels reys,
y us rendexen ses armes victorioses
los paladins qu'imposan al món lleys.

Mes, vos passau, Autor de cels y terra,
y aneu adalerat a concedir
lo sant descans a un'ànima penada
qu'avuy voleu premiar en vostre empir.