Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/83

Anèmhi, donchs, germans, ab fè ardorosa;
lo funerari asil recorreguèm,
y al contemplar ses pedres ennegrides
llurs terribles misteris respectèm.

Adornat està avuy ab llums y glasses
y ab or y flors com sala de festí,
puix acompanya al home la mentida
del regne de la Mort fins al confí.

Irisoria ovasió la d'exes gales
qu'insultan de la Mort la magestat;
mal s'avenen en vasos cineraris
les pompes de la estulta vanitat.

Retirèn exes cintes y corones,
tal volta de falsía obligat do;
la flor del cementiri es sols l'almoyna
y'l do que'ls morts demanan la oració.

¿Per que al valor d'exa costum pagana
un destino més útil no's darà?
los difunts ja sols resos necessitan;
la miseria dels vius demana pà.

¿No temeu qu'al posar sobre les tombes
la ofrena d'una hipòcrita oració
tregui la mà la blanca calavera
y vos llensi a la cara'l florit do?