Oh! deturèu la planta temeraria
y'ls ecos dels sepulcres escoltèu
qu'entre'l remor de les petjades diuen:
«Aquí vostra miseria us mostra Deu.»
¡Ay del que assí ab freda indiferencia
và escèptich exes lloses trepitjant.
sens pensar qu'en los antres qu'elles tancan
un jorn la llum eterna hi trobaràn!
Mes los cors oprimits per l'amargura,
richs de fè, d'esperansa y sant amor,
van recorrent lo fúnebre recinte
pera treva donar a llur dolor.
Vajan ¡Oh sí! que hi vajan en bon'hora
sense ofrenes d'inútil vanitat,
ab l'oració ferventa que dels llavis
fa brotar la piadosa caritat.
Vajan ab la creencia benfactora
que'l sér amat què ja del món sort!
de la pau del Senyor gosa en la Gloria
prop la creu salvadora; allí està, allí,
ahont Jesús en exa creu divina
volgué sofrir per rembre nostres mals,
vènce'a la Mort, y ab vida sempiterna
recompensar los mèrits dels [il·legible]als.
Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/84
Aquesta pàgina ha estat revisada.
