Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/89

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡Cego! puix no veu en ella
la guía del bon camí
y el símbol de l'armonía
dels Univers entre sí.

No veu quan es per la lluna
lo boscatge iluminat,
no veu quan dona als camps vida
ab sos mars la tempestat,

ni quan els vents fecundisan
los tronchs dels arbres marcits,
que hi hà un Deu qu'al món envía
tresors d'amor benehits.

Y qu'eix amor es la festa
hont tots hi son convidats,
sens qüestions de preferencies,
de classes, ni vanitats.

Y es lo convit ab que brinda
nostre Rey-Pare immortal
als qui ostentan per divisa
lo llas d'amor fraternal.

Donchs, amèmnos com ordena
la lley del etern amor;
ella promet major gloria
a qui sapia amar millor.