Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/90

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Per pobre qu'un home sía,
gran caudal té en sí mateix
per donar d'amor almoyna,
consolant al qui pateix.

No implica, d'aquell qui peni,
la patria, color, ni edat:
Jesucrist donà sa vida
per tota l'humanitat.

De llavors ensà, en la terra
los homes son vers germans,
y ab sant vincle de ternura
los àngels lligan llurs mans.

Si algun ingrat eix llas trenca,
amèmlo més; ¿perquè nó?:
¡Té l'ànima emmalaltida!
¿Còm negarli compassió?

Al hivern ¿de trista ubaga
haveu vist lo lloch gebrat?
Donchs, la gebra es menos freda
que la sanch d'un cor ingrat.

Aquell a qui ab son fret gela
l'ingratitut, causa dol;
com l'ingrat a ningú estima,
no té de ningú consol.