Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/91

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡Infelís! Amor donémli
y a nosaltres tornarà,
puix que fins les feres aman
al home que be'ls hi ía.

Consolèmnos, estimémnos,
sens tenir odi a ningú;
sempre, pobre, veuràs pobres
molt més desgraciats que tu.

Y veuràs l'orgull y'l vici
un dia abaxar lo front
devant l'Eternal Justicia,
ja que no als petits del món.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Aquesta es la lley divina
qu'escrita vegí en los cels
ab les paraules formades
de lluminosos estels.

1874.