Aquesta pàgina ha estat revisada.
De molts de cors de moltes nines,
que més que cors son encensers,
brosta l'amor plena d'espines
com la poncella dels rosers.
Y molts de cors d'homos y dones
son llibres vells d'intrincats fulls;
y ánimes belles, humils, bones,
son fondes mars plenes d'esculls.
El còs es gabia enganadora
que té catiu el pensament;
mes ¿què desitja y qu'es que anyora
aquesta aranya filadora
que tant com tix se va estrenyent?
No sabrá may la criatura
qu'es bo y dolent, petit o gran:
sos pensaments, a la ventura,
com la maror que may s'atura,
redolarán... redolarán...
Portopí, 1903
