Aquesta pàgina ha estat revisada.
_(page_113_crop).jpg)
El papayó de llum
Ho creurá qui voldrá. L'altre vetlada,
d'entre'ls fulls d'una glosa mal rimada
qu'a un amich vaig dexâ,
sortí volant lleugera papayona
qu'atrèta per la llum prest s'hi cremá.
Astorats nos mirárem una estona,
y ell per fi demaná:
— ¿Será l'ánima axò de ta poesía?
— Es el perfum del cor, es l'alegría,
es el propi esperit el qui s'en va!
· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
Y aquella nit, l'idea'm desvetlava
d'aquell coret amb ales qui'm fugí,
