Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/139

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.






¡Molts anys!


A na María Antonia Salvá.

Avuy que fas festa, que mon cor t'anyora,
qu'ets lluny, no't puch veure, com una penyora
de dolsa memoria, t'enviy recordanses;
te cont anyoranses
que sent, cada dia,
d'aquell temps de l'auba de la vida mia:
temps qu'en l'animeta par que hi deix un rastre
pur com m'alabastre,
de flors matineres que l'aubada roa,
de raigs lluminosos com d'estel amb coa.
Tu hu sabs, tu m'ho deyes
que també hi pensaves, que també los veyes:
tu sents sa poesía!...
Si no sentisses, no t'en parlaría.