Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/140

 Com la mar tench l'ánima, remoretjadora;
com ella es d'inquieta, de bellugadissa,
 no sé bé qu'anyora
 ni sé de que frissa
ni sé que li manca, que res l'aconhorta;
a un temps que petita, se sent gran y forta;
dins el cèl se mira com dins un mirall
y no l'assacía res res d'aquí vall;
y el món y la vida m'importa una maya,
com un fum de sitja, com un foch de faya,
 com una rondaya
 que's sent y s'olvida!

No visch de rondayre, que visch de memories,
 y sé mil histories
alegres y tristes, modernes y antigues...
¿les cont?... d'escoltarme ja sé que no't canses,
 ni tem que t'en rigues.
Ay! sí, María Antonia, que tals recordanses
mon cor par qu'engronsin com bones amigues,
com sa meua dida fa molts anys qu'heu feya
quant'sent més grandeta, ja no me nodría,
 y quant no me veya,
 de pena's moría!
y de nit encara, So'n Llinás dexava,
hont atrafegada la pobra vivía,
y tresca qui tresca, dins ciutat entrava
 a punta de dia.