Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/160

 Si acluch els ulls una estona
perque'l cervell prenga'l vol,
sent el baf de la tafona
y veig com crema el pinyol;
 y el braó de gent fenera
baxant la biga que cruix,
y el bullir de la caldera,
y el ratjar de l'oli fluix:
 y els olivars centenaris
qu'amb sos cimals esquexats
semblen monstres llegendaris
d'altres mons y altres edats.
 Sent les ánimes damnades
del poeta de «L'Infèrn»
dins les soques revinclades
per un sufriment etèrn.
 Y ara allá planyen ses vides
que bolcaren dins el fanch,
y de ses branques marcides,
en trencarles, ratja sanch.
 Si seguís mes contarelles,
jo no acabaría may:
m'en pren com les oronelles
que may ténen prou espay.
 Bé les veig cada horabaxa
giravoltar p'el convent,
destriantse dins la faxa
daurada del sol ponent.