Aquesta pàgina ha estat revisada.
_(page_167_crop).jpg){kind=small}
Morta!
Nova tomba s'es uberta
per l'amiga de mon cor,
fent dins ma vida deserta
revenir la font del plor.
¡Bé l'he plorada de dia!
bé l'he anyorada a la nit!
Lo que l'amistat unía,
la mort ja ho ha departit.
Poch a poch tot hom me dexa:
mon cor de saba era plê,
y vé la mort, y n'esquexa
les branques de més podê.
Valga que la Fe aconsola
les angoxes del penar:
mare que'ls fills agombola
fent somriure y reposar.
