Aquesta pàgina ha estat revisada.
bategant vives. Es que les penes y amargors s'hi congrien més, dins la soledat y el silenci; y l'entusiasme prest defalleix y mor, si no se comunica. Li'n pren com a-n el foch, qu'aviat s'apaga, en no tenî espiray.
En dia que m'he creguda estimada y compresa, el meu esperit ha ubert qualque poncella, qu'ha exhalat un alê de perfum. Les roses d'ara, horriblement apilotades, se sequen abans d'obrirse. Y es qu'el roser, mancat de saba, no té forsa per badarles.
T'en volía fer un ramell,... y ho deix anar. Aquestes roses no servexen.
Pensaré en tu: t'estimaré, te comanaré a Deu com fins aquí; y per ventura, amb la llunyedana claror d'auba qu'ara enfosqueix el dol present, tornará revenri l'inspiració d'altres diades.
María Antonia Salvá.
