que la gent va rebre aquella tènra y esquisida «Primaveral», aquella vibrant y feel pintura «Del plá» y el fantasiós nocturn romántich «La lluna no es morta». —¡Qui'ns ho havía de dir, en el bull de tanta alegría, que ben poch temps després, aquells domassos y llums y brillantors de festa s'haguéssen de tornar sarja de dol y ciris grochs encesos: y tantes veus d'enhorabona y aplaudiment, cants d'ofici de mort y planys adolorits y murmuris d'absolta!…
Lleys implacables d'aquest mesquí de mon, ahont no s'hi bada una flor que no's mostiy, ni hi ha pler sense amargors y enuig, ni gaubansa que dur una roada!
Quant de les atribulades germanes y germans de n'Emilia vaig rebre l'amistosa comanda d'ordenar les planes d'aquest llibret, no féren més que guanyarme per má l'intenció y el propósit. Conexent ja de vida d'ella lo que un dia o altre, sense frisances, pensava fer de les seues poesíes en mallorquí, vaig creure'm com a marmessor del testament literari de la benvolguda amiga morta.
Y axí s'es estampat el llibre, amb punts y amb hores, y roman llest en diada més tardana que'l nostro bon desitj. ¡Què de sovint les tasques ingrates y fexugues s'en vénen a interrompre y destorbar la més lleugera y agradosa!
