Aquesta pàgina ha estat revisada.
_(page_49_crop).jpg)
A la mar
¡Quants de pichs asseguda a ta vorera
t'he contemplada, oh mar profunda y clara!
¡qu'es venguda sovint ta sabonera
desfeta en pluja y ha brufat ma cara!
T'he vista illuminada, tremolosa,
per la claror de l'auba que't fería,
llavors que tan tranquila y amorosa
ta quexa sempiterna se sentía.
Y aquella escuma blanca que s'alsava
amb suau remor de ta blavor intesna,
d'un cap a l'altre cap te despertava
a poch a poch de ta quietut immensa.
