Aquesta pàgina ha estat revisada.
Copa al raset d'ambrosía
y calze vessant de plors...
Si't ferís, te semblaría
qu'ara néxes, qu'ara mors,
y tastes, amb ilusori
contrast de fèl y de mèl,
les penes del purgatori
y les gaubances del cèl.
¡Ay, si un día t'encativa
el bell encativador,
bé pensarás en l'oliva
de nom dolç y aspra sabor!
Y de bades voldrás riure,
de bades voldrás fugir...
Qui bé estima, no pot viure
sense aquell qui'l fa morir.
May el cor s'en assacía
ni s'en cansa, d'estimar:
¡té una set,... qu'engoliría
tota l'aygua de la mar!
¡Poble coret, qu'ets el patge,
la jugueta de l'amor;
un pobre maquet de platja
malmenat de la maror!
