Aquesta pàgina ha estat revisada.
Judith de Welp
I
Judith de Welp hi dú 'l sol
damunt sas galtas de nina:
d' or y d' argent te 'l bressol,
los volquers de seda fina.
En sent jorn, avora d' ella
trovadors polsan llauts,
y li donan la mamella
damas de nobles escuts;
mes sent nit, quan tot reposa,
lo diable als llabis li posa
sos mogrons escorreguts.
