Pàgina:Poesias de Angel Guimerá (1905).djvu/184

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
190
judith de welp


II

 Judith de Welp ha somniat
que al front garlanda cenyía;
lo comte l' ha despertat:
—Munta á cavall, filla mía.
Quinz' anys ha fet ta hermosura
y Ludovich vol muller:
sols de véuret, sa ventura
lligarás á ton voler.—
Y ja la pols los amaga:
y callat á rerassaga
lo diable hi va d' escuder.


III

 Judith de Welp es la flor
que al vell emperant agrada:
avuy al donarli 'l cor
la garlanda li ha donada.
Per la má la conduhía
dintre 'l palau imperial;
los caballers obren vía
fins á la cambra nupcial.
Cau després la nit obscura;
y envolt en negra armadura
lo diable vetlla al portal.