De dalt del mur la forca abandonada
ja als corps no veya entre la nit obscura,
y al peu mateix de la ciutat murada
l' isart baixava en cerca de pastura.
La trista verge en lo casal reclosa,
ja no 's dalía per sentir la queixa
del patje hermós, lo de la veu melosa,
que amor glosava vora l' alta reixa.
Llensant las armas, dels castells baixavan
las gents á sou, sobre 'ls camins perdudas,
y als camps payrals indiferents trobavan
ja 'ls fruyts ressechs y las agrams crescudas.
Roba de sach los caballers vestían;
jeya la pols en los troféus de guerra;
y 'l vi de mel y l' hipocrás dormían
al fons ventrut de la pesanta gerra.
Ciutats y vilas solituts semblavan;
las eynas queyan de las mans dels homes,
y en va 'ls juheus en sos porxats mostravan
joyells y arminis, y brocats y plomas.
A port las naus dintre de llachs fangosos
los jorns passavan sens cambiants estelas,
sentint los corchs que furgan perfidiosos,
veyent las aus filigarsar sas velas.
Pàgina:Poesias de Angel Guimerá (1905).djvu/188
Aquesta pàgina ha estat revisada.
194
l'any mil
