Pàgina:Poesias de Angel Guimerá (1905).djvu/189

195

l' any mil

---

Y 'ls folls burgesos que 'l girant de lluna
sens pa y sens llenya ben aprop miravan,
per coure al fí la miserable engruna
las eynas totas en la llar cremavan.

Y 'l jorn vingué qu' als esperits aterra:
voltat paurós de boyras ennegridas
l' astre de foch passá sobre la terra
deixant per tot les gents esporuguidas.

Tocá á Occident, y al cim de las montanyas,
guaytant pe 'ls tronchs espessehits dels roures,
semblava un ull, caygudas las pestanyas,
d' esguart boyrós qu' eternament va á clóures.

Després las ombras los espays vestiren,
y aixam d' estels entre 'ls vapors brillavan;
palaus y masos y castells s' obriren
trayent als homes qu' astorats ploravan.

A munts se 'ls veya pe 'ls carrers dels pobles
ab rostre sech, esblanquehits com marbres;
per tot confosos los vassalls y 'ls nobles,
portant, de vius, la roba dels cadavres.

Damunt sos caps ab brassos amorosos
als nins volguts las mares aixecavan;
d' enllá 'ls malalts cridavan anguniosos,
y al coll dels fills los jays se repenjavan!...