Las turbas totas, caminant incertas,
cayent y alsantse, als temples s' empenyían!...
Ni un llum va encéndres en las llars desertas,
y 'ls vents xiulavan, y 'ls portals batían.
| · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · | · |
L' hora es al fi. Las trompas del judici
tres voltas ara sonarán pe 'ls homes;
los frares en la creu del sacrifici
lo Just aixecan, emboyrat d' aromas.
Repós glassat. Ab los mantells cubreixen
las gents sa vista que la llum refusa;
y sénten tots los polsos que 'ls glateixen
com dos martells batent sobre l' enclusa.
Las llums rojencas dels cirials tremolan,
y en l' arch cintrat, ab clamoreigs selvatjes,
las negres aus aletejant revolan
topant pe 'ls vidres enriquits d' imatjes.
De sopte, á l' una, esperansant la vida,
la gent s' adressa com la mar revolta:
y corra, y 's para, y torna á corre, y crida,
y calla aprés, y tremolant escolta....
