Pàgina:Poesias fantásticas en mallorqui (1852).djvu/43

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 IX.

Espòs meu, tu qui m' estimas
En s' ardor que jo t' estim,
Per què ets uys te llagrimetjan?
Per què vas tan pensatiu?

 Per esser tots dos ditxosos
Lluñ del mon tots dos vivim:
Si som jo sa teua gloria,
Per què 't veitg tan afligid?

 Si es ver qu' ets sa meua gloria?
Per què te alluñas de mí?
¿Per què t' en vas tota sola
A plorar devòra es riu?