Pàgina:Poesias fantásticas en mallorqui (1852).djvu/44

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 M'has vista tu que plorava?
No 'n fassas cas, no: jo'stig
Devòra tu tan contenta!
Jo som en tu tan felis!

 Em dius tú qu' ets venturosa,
Y plòras mentras m' ho dius?
¡Espòs meu, si tu sabéssas
Lo que tant me fa patí!

 ¡Si sabéssas quina péna
Té es meu cor tan oprimid!
Un any fa que mos casárem.
EI fará demá matí.

 Quant sortiam de I' iglesia
Ple de goig sentia es pit,
Y topárem una veya
Asseguda en es camí.

 Totom diu qu' es una bruxa
Que te pacte en s'inimig,
Y s' acostá y á s' oreya
Axó no més em va dir:

 «Abans de qu' es sòl se pònga
Conta sas flòrs des jardí.»
Y cuántas flors ey trobares?
Trescentas xexanta cinc.