Pàgina:Poesias fantásticas en mallorqui (1852).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Cada dia els he contadas
Y em tremolavan es dits,
Y una flor, se mes hermosa,
Em faltava cada pic.

 ¿No sabs tu qu' heyá un astròleg,
Que fa molt de temps que viu
Dins una torre esfondrada
D' aquell castell tan antig?

 Cuant sortiam de l' iglesia
S'acostá devora mí,
Y amb una veu molt profunda
Em doná aquest sòl avis.

 «Contarás bé sas estrellas
En punto de mitja nit.»
Y cuántas estrellas véres?
Trescentas xexanta cinc.

 Cada vespre els he contadas,
Plorant casi com un nin,
Y s' estrella mes hermosa
Em mancava cada pic.

 Mira el cèl, qu' está de negre,
Mira 'l que demá matí
No tendrá ja cap estrella.
Ni cap flòr tendrá 's jardí.

 ________