Aquesta pàgina ha estat revisada.
Qué me dius, filleta meua?
Si es éll qui t' estima tant!
Ay mara, la meua mara,
Tot vos ho hauré de contar.
Ja sabeu qu' un més havia,
Sols un més qu' eram casads,
Cuant per desgraci á la guèrra
Don Juan s' en hagué d' anar.
Per recordansa una prenda
Jo li deya qu' em deixás;
Que fos gelós no sabia,
Y éll s'ombra seua em deixá.
Cuant s' en anava, en es pàti
Sols feya ombra es seu cavall,
Y á sa pared d' es meu cuarto
Sa seua ombra es va quedar.
Sèt semmanas se passaren,
Y un capvespre p' es meu mal
An es page qui 'm lletgia
Fito fito el vaig mirar.
S' ombra qu' era molt obscura,
Que llevónses era igual
Á sa qu' en punt de mitg dia
Ets abres en terra fan,
