Aquesta pàgina ha estat revisada.
Poc á poc, ay mara meua!
Ménos fosca es va tornar,
Com si una boyrina clara
Baix d' es sòl s'hagués posad.
Sols tres dias se passaren
Y es page em besá sas mans;
S'ombra era com sa d' ets abres
Cuant sa lluna está en es cuart.
Sols tres dias se passaren
Y es page s' ajonoyá;
S' ombra era com sa d' ets abres
Cuant el cèl está 'strellat.
Ay mara, la meua mara!
Qué mes yos teng de contar?
No havian passad tres dias...
S' ombra del tot s apagá.
Sents, sents el cavall que tròta?
El cavallér entra ja,
Y antes qu' el mirás s' esposa
Totduna en tèrra mirá.
Y tan prest com mirá en terra
Un crit doná molt amarg,
Y entre es brassos de sa mara
Desmayada va tombar.
