Pàgina:Poesias fantásticas en mallorqui (1852).djvu/7

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
( 5 )

Mentras tant que sa Contessa
Llamenta sucés tan trist,
De sas tropas victoriosas
Sent sa bulla y es trapitj.

Ets uis plorosos s'axuga,
Qu'ha de rebre son marit,
Y, més qu'esserbó, temia
Mostrarli qu'era infelis.

Cuant tots dos plegads estavan,
Y éll anava á referir
Sa batalla qu'ha guañada,
Entra un page que li diu:

Señor Conte, qu'hem de fer
Des prisioners que tenim?
Cap de Deu! quina pregunta!
Sabeu cuants son?Trenta cinc.

Cercau trenta cinc ausinas,
Cercaulas ran des camí,
Anau allà'ont venen còrdas,
Y compraune trenta cinc.

Y mentras tant qu'axò deya
Tira en terra uns cuants florins:
No 's es page qui 'ls aplega,
Qui 'ls aplega 's es bochí.