Pàgina:Poesias fantásticas en mallorqui (1852).djvu/8

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
( 6 )

Sa Contessa tremolava,
Y girantse molt humil
Digué: Perdonaulos, Conte,
Per amor des nostro fill.

Sabeu, señora, qu' á Júdas
No'l perdonà Jesucrist?
Sa sort de Júdas espera
A tots es meus inimigs.

Des cap d' unas cuantas horas,
Y un pòc entrada sa nit,
Amb so Conte y sa Contessa
Sopavan es seus amigs.

Un dells estorad esclama:
Gust de sang deixa aquest vi!
Ets altres d'axò s'espantan,
Es Conte d'axò s'en riu.

Pero axuxí veu q'un jove
Se'n entra sensa permis,
Davés sa taula s'acòsta,
Y señas li fa amb so dit.

Amb sa cara tota blava,
Escabeyad, mal vestid,
No creg qu'el pogués coneixe
Ni sa mara qu'el parí.