Pàgina:Poesias fantásticas en mallorqui (1852).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
( 7 )

Callava com una estatua,
Amb sa ma duya un vencis,
Y per tot es còll mostrava
Señals de que ja ha servid.

Devant aquella figura
Ja totom s' estremordí:
Ningú tastar res gosava,
Ningú tenia apetit.

Esglayada sa Contessa
Totduna perdé es sentids,
Y tremolant també es Conte
Cridá: Qué cercas aquí?

Qu'em compreu aquest dogal,
Que ja mes no'l necessit,
Y en tendreu si altra vegada
Feis penjar un altre fill.


 ________