Aquesta pàgina ha estat revisada.
Quan l'hora santa del amor s'acosta,
quan se clou del poema de la vida
lo cant primer pera rependre l' altre,
l'altre, lo verdader, lo cant de l' ánima,
vol la costum qué'ls bons amichs s'ajuntin
al voltant de la taula ab lo poeta
y al drinch dels vasos tots en cor entonin
del cant de joventut la última esparsa,
esparsa qu'es epilech y preludi,
que plany y riu, y espera ensemps y anyora,
diu adeu al passat y obre'l pervindre.
⁂
Mes del dringar dels vasos res ne queda;
vibra un instant potent y's pert en l'ayre,
