Pàgina:Poesias originals y traduccions (1891).djvu/99

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


A L'AYMADA



Dóm la má y una besada:
fidel resta á ton amant.
Adeu! ara cada onada
m'anirá de tu allunyant.
Si després de la tempesta
miro ab joya'l port segú',
caygui un llamp demunt ma testa
si'm plau viure sense tu.

Molt te fet qui be comensa,
ja es mig meu lo que volguí;
tot es nit per qui's repensa;
cada estel un sol per mi.
Si aprop teu restés encara
ociós, fora un neguit;