Pàgina:Poesies (1885).djvu/105

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Resplandors, melodies, aromes
 Enrevoltan el Sant... (¡no es del-liri!)
 Y, ab un vel de blancura de lliri,
 Va Maria aquell front á axugar.
 Les paraules qu'allá se digueren
 En cap llengua del mon se dirian:
 Les montanyes de goig s' extremian,
 Adoravan les ones del mar.

 ¡Oh! benhajas, diada de festa
 Que revivas la gran recordansa:
 Serás dia també d' esperansa
 Per lo poble fehel mallorquí.
 Fita bella será dins l'historia
 L' altar nou que Mallorca devia...
 Aquí 'l peu estampava Maria:
 ¡Font de gracies segura hi ha aquí!

 ¡Oh, company de Jesús, gloria nostra,
 Que de terres llunyanes vengueres
 Per fruytar en aquestes riberes
 Vida nova d'humil perfecció;
 Reb y ampara á Mallorca; ella es teua;
 La 't donaren Jesús y Maria,
 Quant ton cor tot humil se fonia
 Dins el cel, en suprema visió. (4)

1884.