Pàgina:Poesies (1885).djvu/105

Resplandors, melodies, aromes
Enrevoltan el Sant... (¡no es del-liri!)
Y, ab un vel de blancura de lliri,
Va Maria aquell front á axugar.
Les paraules qu'allá se digueren
En cap llengua del mon se dirian:
Les montanyes de goig s' extremian,
Adoravan les ones del mar.

¡Oh! benhajas, diada de festa
Que revivas la gran recordansa:
Serás dia també d' esperansa
Per lo poble fehel mallorquí.
Fita bella será dins l'historia
L' altar nou que Mallorca devia...
Aquí 'l peu estampava Maria:
¡Font de gracies segura hi ha aquí!

¡Oh, company de Jesús, gloria nostra,
Que de terres llunyanes vengueres
Per fruytar en aquestes riberes
Vida nova d'humil perfecció;
Reb y ampara á Mallorca; ella es teua;
La 't donaren Jesús y Maria,
Quant ton cor tot humil se fonia
Dins el cel, en suprema visió. (4)

1884.