Pàgina:Poesies (1885).djvu/113

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Ja Ja nit reina de pau

Ja es tot fosca, y dalt el Puig
¡Cors que veys la llum del cel
Daune noves al poblat
Noves donan al confés
Al confes noves han dat
Ja pe 'l poble pollensí
¿Qué será, que no será?
Y se miran el bell Puig
Com un trono protector
Diu que ja dels sarrahins
De Maria á n'aquest Puig

— s'adorm en calma;

— ja trenca un' aubal
— á la montanya,
— que no l'alcansa!
— les ermitanes,
— del bell miracle,
— la veu s'escampa.
— tothom demana;
— que devant s'alsa,
— de l'encontrada.
— l'antiga rassa
— l'anomenava.