Pàgina:Poesies (1885).djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Verges floretes del camp.
Ja mes amunt sols trepitjan
Blaves roques desiguals,
Y ja escampan la mirada
Tot al entorn: ja son dalt!
Ravells y mates sols troban
Demunt aquell cim tot ras;
Y la gent sols no hi descansa,
Que no reposa l'afany.
De sopte crida ¡miracle!
La veu pura d'un infant;
Y tothom s'arremolina
Prop d'un ravell qu'es mes alt.
Dins el ravell ¡oh prodigi!
¡Oh rich tresor afinat!
Una imatge de Maria
Veuen los ulls assombrats.
Rompudes cauen en terra
Les rames que hi ha devant;
Les altres fan á l'imatge
Dosser d'humil magestat.
De jonolls devant la Verge
Tothom á tal vista cau,
Y dels cors brolla la Salve
Mes fervorosa que may.
¡Salve! 'ls sacerdots li diuen
Ab solemne magestat,
Lo poble ab suspirs confusos...
Y 'ls cors mes dolsos plorant!